Primer de tot, felicitar a la gent d’Hostalets i a la organització d’aquesta primera edició de la cursa del roc gros, crec que va ser tot un èxit i la gent va marxar contenta i satisfeta, i jo també.
No m’agrada córrer una cursa cada setmana, se’m fa pesat i em desmotivo però aquesta em queda a deu minuts de casa i s’ha d’aprofitar. Igualment pensava fer una tirada similar i perquè no fer-la amb amics i amb un bon esmorzar final.
La sortida es molt ràpida, com totes les sortides, vaja, no tinc intenció de donar-ho tot, simplement córrer com sé i sense estressar-me. I així ho faig però no tinc bones sensacions, com sempre últimament. Vaig molt just i em passen molts corredors però no m’atabalo, avui serà un bon entrenament i res més.
Però realment no estic en cursa, no em sento bé i les bones sensacions no arriben, malgrat tot, van caient kilòmetres. Les pujades primer al roc gros i després al Puigsagordi se’m fan llargues i tinc ganes d’arribar, quant normalment és a on més disfruto i sempre patint per la baixada que vindrá. No tiro, que hi farem. No hi dono importància i faig fent. A dalt la carena m'ho agafo molt tranquil, fins i tot saludo als fotògrafs.
Finalment al kilòmetre setze o disset ,més o menys cap al santuari de l’Ajuda, em començo a trobar bé, ara apretaria fort però ja no cal, la cursa està per acabar i ja només resta arribar altra vegada a Hostalets per una llarga i plana pista. Arribo darrera la primera dona amb un parell de corredors més, doncs ens em anat esperant, molt fresc i amb ganes de fer vint kilòmetres més. Pot semblar pedant però és el que vaig sentir, m’és ven igual la classificació i el temps. L’endemà em sentia les cames intactes i gens cansat.
Anem millorant.
Dic que no m’agrada córrer cada setmana però divendres... tornem-hi, cursa sotabranques a Sant Feliu Saserra a acompanyar en Genís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada