ULTRA TRAIL ULLDETER 4K

Venia d’una setmana amb 120km correguts, i aquesta també amb bons entrenaments, el dilluns 25km, el dimarts 30km, el dimecres 70km amb bici i el dijous guàrdia i revetlla de Sant Joan... ja sé que no és el millor per encarar una cursa de 60km i mes de 4000+ però vaja, ara toca això; encadenar tirades llargues i acostumar el cos al matxaque, gestionar els propis recursos i aguantar tot el que vingui.

Aquesta cursa em va semblar una exageració, en quan ha duresa i desnivells, de fet, es podria dir que són quatre kilòmetres verticals enllaçats, amb trams molt de muntanya, sense camí, amb baixades d’herba molt dretes i unes pujades que el nas et toca a terra, no es el meu terreny ni la meva especialitat però em va agradar, i ara ja està fet, ho vaig superar amb alegria i acabant molt sencer i amb energia.

La sortida a les sis del matí m’enganxa una mica adormit, la gent surt molt forta com sempre i crec que falta molta cultura atlètica; ningú escalfa absolutament res i passem d’una posició estàtica a córrer a 4’/km cara amunt,  suposo que  tothom busca posicionar-se  abans de trobar-se els primers corriols i els conseqüents taps. Però vaja, que la cursa és molt llarga i no ve de perdre un minut.

Tenim per davant quatre pujades de més de mil metres de desnivell, la primera que puja al Puig-estela mes o menys la conec, la segona puja pel camí del kilòmetre vertical d’Ogassa, cursa que vaig fer fa uns anys, però les altres dues ni idea, així que m’ho agafo dosificant que no sé ben bé que em trobaré, a més, el dia pinta calorós i cal estar molt atent amb la hidratació.

Vaig carregat amb dos litres d’aigua ja que el primer avituallament està a 17km i la motxilla em fa nosa, però tota aquesta aigua la necessitaré, perquè a quarts de set del matí ja estic suant a raig fet.

Em trobo bé, vaig al meu ritme, pensant en les meves coses i els kilòmetres van passant sense cap més estímul que el d’avançar, gaudint d’aquestes muntanyes tan ben parides, del paisatge, del dia i de tot plegat.

El marcatge és perfecte, res a dir, només has d’aixecar una mica la vista i veus un munt de cintes o banderoles, els avituallaments, pocs però suficients i molt complerts, així que només queda deixar-se portar, gaudir de l’entorn i d’un mateix.

Al primer avituallament carrego fort d’aigua i tornem-hi;  vinga, pujadeta al canto, pujadassa més aviat....res, no m’acollono, agafo dos pals d’avellaner i amunt!

A les baixades m’amorro una mica, com sempre, i em passen alguns corredors però sé que a molts els tornaré a atrapar a la pujada. Es el meu punt flac, ja ho sé, però que hi farem, si es puja....s’ha de baixar també....

Al segon avituallament arribo una mica ratllat, les cames ja es comencen a queixar i fa molta calor i encara ens queda molta tela. M’assec a una cadira i menjo una mica. Vinga va, que ja estic a la meitat.

Aquesta tercera pujada se’m entravessa una mica, porto moltes hores ja i n’estic una mica fart però sé també, que quan arriba aquest moment es millor no pensar gaire i deixar que passi, avançar, mica en mica i anar fer...

A l’últim avituallament la Fina em porta una cervesa i em menjo un plat d’arròs que se’m posa d’allò més, jo diria que quan recordi aquesta cursa al cap d’uns anys em vindrà aquest moment....ai collons! una voll fresqueta en aquestes circumstàncies es la bomba. Només em falta la última pujadeta i ja hi sóc. Aquest  part és bastant corredora i li foto gas, em trobo millor ara que a la primera part de la cursa, i les últimes baixades les faig a tot gas, juntament amb en Felip, amb més de cinquanta kilòmetres a les potes i gaudint com un carcamal.

I finalment arribo altre vegada a Camprodon després de 11 hores i 13 minuts, en la posició 56 i 8è de veterans, content, exultant, amb força, amb les dues cames bastant senceres i boníssimes sensacions.

Bona cursa pels qui els agradi la muntanya de debò, amb pujades de veritat i baixades llargues i molt bona organització per part de klassmark. La part negativa seria els set o vuit enbolcalls de barretes i gels que vaig recollir dels corredors de davant meu, molt guarreres suelto...