SEGUIM...

Quan l’any passat vaig acabar l’Spartathlon gaire bé no vaig descansar, de seguida vaig reiniciar els entrenaments i les competicions, que si una marató per aquí, que si un cros per allà, que si tirades de  50 km...fins que el cos em va posar a lloc.

Em vaig lesionar, i vaig estar setmanes anant a batzegades, amb molèsties i dolors varis., vaig haver d’abandonar als 100km de Murcia i a les 24 hores de Can Dragó...en fi, misèries de corredor.

Aquest any m’ho he agafat més tranquil però tot i així m’ha costat recuperar, sobretot anímicament i encara arrossego algunes molèsties als abductors i al pubis però ara, estic amb ganes de córrer, i més aviat curt.

Fa quinze dies deixava a mig fer la marató de Caldes, i es que m’he passat tot l’estiu corren hores i hores i estic una mica rostit. Tinc ganes de fer coses diferents i tornar a trobar el foc del córrer...

Dissabte corria el Kilòmetre vertical de LaSitja del Llop, després de cinc anys seguits corrent la marató, aquest any tenia ganes de descansar, però vaig disfrutar com mai, em vaig tornar a sentir corredor de muntanya i la veritat es que em va sortir prou bé; 1h i 2m per pujar del poble del Montseny, al Turó del l’home,  6è classificat de veterà i 40è de la general, 1180 metres de desnivell positiu amb menys de 7 kilòmetres que em van deixar les cames toves i apunt per l’endemà mateix córrer un 10000, el córrer per córrer de Manlleu, amb 40 minuts.

Així que res, torno a estar a tope, motivat i encara prou sencer com per seguir apretant-me els cargols. Avui mateix, després d’un intents farleck amb l’Anna i la Laia he pensat que diumenge correré la mitja de Ripoll.

Però el que no tinc tan clar és que faré el mes que ve, amb la meva cita anual a Can Dragó a les 24 hores, tinc una relació d’amor-odi amb aquesta prova que em fa ballar el cap. No estic prou motivat. Allà s’hi ha d’anar molt convençut i molt predisposat a patir i a donar-ho tot i em sembla que això ho vaig deixar a les carreteres gregues...

A veure com anira, vinga, gas a la burra.